REFLEXIONS 1

Aquestes reflexions fa temps que vaig començar a escriure-les, ho publique avui:

Avui 27 de novembre de 2016, des de Madrid vull compartir unes reflexions sobre energies renovables i pobresa energètica.

Estem a les portes de l’hivern, època on el fred i les poques hores de sol fan que les nostres llars experimenten un augment en el consum d’energia, sobretot el que s’utilitza per escalfar-nos (ja siga: electricitat, gas, gasoil, biomassa, etc.).

Fa unes setmanes, malauradament vam conéixer la tràgica notícia d’una anciana de Reus que va faltar en la seua vivenda per un incendi produït per un ciri, un ciri que li donava llum per poder vorer alguna cosa per dins de casa i unes mantes que li mitigaven el fred, casualitats que aquestes dues coses van fer que Rosa perguera la vida. Una mort que s’haguera pogut evitar, ja que l’arrel del problema ve de la pobresa energètica, Rosa, feia un temps que estava vivint sense subministrament elèctric, ja que Gas Natural li havia tallat el subministre per impagament. http://www.eldiario.es/catalunya/Fallece-anciana-Reus-incendiarse-colchon_0_580242035.html

Arran d'aquest maleit succés, he llegit per xarxes, per premsa, etc., que ajuntaments, inclús la Generalitat Valenciana destinen partides pressupostàries a pagar rebuts a la gent que no pot fer-los front i així evitar els talls de subministraments. Bé, no seré jo qui diga que això no s’ha de fer, però si he de dir que això són pegats provisionals que no resoldran mai el problema, i menys quan eixos diners acaben en les comercialitzadores que promouen eixos talls. http://www.eldiario.es/cv/Valencia-facturas-electricas-cortes-familias_0_581292090.html

Que intente dir amb això?? Que no podem estar donant-li diners a aquelles empreses a qui li importa més el seu compte de resultats que la vida d’una persona. Sent vergonya quan llig comentaris de diputats a les corts contents i feliços de publicar notícies com la que l’ajuntament de València paga una mitja de 120 € per factura a empreses de l’oligopoli energètic, i no s’aparen a pensar que, de primer, si ha d’eixir un euro de les arques públiques, almenys que no vagen a mans d’aquestes empreses i segon que segurament el que necessiten moltes d’eixes famílies, a part de l’ajuda econòmica és una cultura energètica.

Per tant la meua reflexió va encaminada a eixa idea, invertim diners i esforços en ensenyar a la gent a consumir energia, promovem des de tots els àmbits la construcció de vivendes ben aïllades, que necessiten el mínim de consum energètic, finestres i portes que ens eviten ponts tèrmics, sistemes de climatització eficients per a cada zona, etc.

És a dir, invertir ara per no lamentar-nos en el futur!! Ho podem aconseguir, jo no defalliré!!